Qui Som? Conferències Cursos Carles M. Espinalt Bibliografia Notícies
Notícies Psicoestètica


Centenari naixement Carles Muñoz Espinalt

 

ASSOCIACIÓ DE PRACTICANTS DE LA PSICOESTÈTICA

 

Avui dia 1 de desembre de 2020 és el centenari del naixement de Carles Muñoz Espinalt comencem la nostra entitat l’Any Carles Muñoz Espinalt.

Degut a la situació de la Pandèmia comencem amb actes a distància i valent-nos de tots els mitjans tècnics.

  • El dia 27 de novembre a Ràdio Montesquiu el seu conductor de programació en Miquel Àngel va fer-me una entrevista preguntant sobre la vida i obra de Carles Muñoz Espinalt, vàrem estar una hora.

  • Avui dimarts emetran l’àudio d’en Josep Bullich i el meu parlant de Muñoz Espinalt, i desprès en directe hem fet un diàleg a tres, amb en Miquel Àngel, ànima de Radio Montesquiu, en Bruno Nàjera, director de la Banda Municipal de Montesquiu i President de la Federació de Cors de Clavé i jo, hem estat una hora parlant de Carles Muñoz Espinalt.
    A més l’Ajuntament de Montesquiu es suma a la commemoració però com que no es pot fer un gran acte presencial ho faran per xarxa.

  • A la tarda a les 7 l’Associació de Recerca Grafològica Aplicada farà un acte virtual de caire internacional per homenatjar a Carles Muñoz Espinalt i com a invitades  d’Honor a Nati Muñoz-Espinalt i na M. Rosa Panadès.

  • Si entreu a la nostra pàgina Web a l’apartat del Centenari del naixement de Carles Muñoz Espinalt, que hem començat, i per aquest motiu, ja hi podeu llegir de la revista Traços de l’Associació de Recerca Grafològica Aplicada, l’article “Una passejada amb Carles Muñoz Espinalt” de Germán Belda de l’Institut Mauricio Xandró.

  • També hi trobareu l’enunciat de l’acte de les 7 de tarda.

  • I anirem penjant coses inèdites de Carles Muñoz Espinalt ni sobretot us animo que escriviu un pensament sobre ell.

  • Encara que ja us anirem explicant més coses us informem que ja està molt avançada la preparació de l’edició de l’Obra Escrita, ampliada, de Carles Muñoz Espinalt amb l’assessorament d’Enric Borràs. Hi està treballant en la correcció i maquetació en Josep Batalla, l’editaran Muñoz Espinalt edicions i el distribuirà en Rafael Dalmau, editor.

En Rafael Català Dalmau ha suggerit una bona data per presentar-ho l’11 de setembre.
Com podeu veure per molt que sembli que estiguem quiets, anem elaborant feina, segurament us haureu trobat per les xarxes frases de Carles Muñoz Espinalt amb dibuixos de Magda Folch, les podeu trobar totes les que tenim de moment a la pàgina Web de l’Associació. Ha sigut una idea meva que en Josep Batalla ha fet magníficament bé, generen un gran nombre de seguidors, segons comprova en Rafael Batalla a twiter.

Salutacions cordials.

 

Nati Muñoz-Espinalt

 

Trentacinquè dia de col.laboració a
Radio Montesquiu dimarts 1 de desembre 2020

 




 

CARLES MUÑOZ ESPINALT
Autobiografia i missatge pòstum
19 de març de 1987

 


 

PERSONES QUE HAN DONAT EL SEU RECONEIXEMENT
AL CENTENARI DEL NAIXEMENT DE
CARLES MUÑOZ ESPINALT

 

• 1 desembre 2020

Gràcies senyora Nati Muñoz-Espinalt
M'agradarà comprar-me el llibre en commemoració del Centenari del anixement del seu pare.
Records cordials

Teresa Clota


• 1 desembre 2020

Moltes Felicitats per aquest merescut recordatori i homenatge al mestre Carles Muñoz Espinalt

Blanca Serra i Puig



• 1 desembre 2020
Immensa personalitat
Gran patriota
Molt pocs com ell

Doctor Gual



Missatges rebuts per WhatsApp


• 1 de desembre del 2020

Benvolguda Nati, gràcies per aquests àudios i felicitats per la part que et toca, de tenir un pare tant lúcid. Si ara veiés els nostres polítics es moria de cop. Una abraçada !


Ramon Sangles


• 1 de desembre del 2020

Hola Nati
Penso que ja havia rebut fa dies aquest recordatori del teu pare, però no el podia llegir i respondre de seguit. I quan els vaig cercar no el vaig trobar. Gràcies d'haver-me'l enviat de nou.
Carles Muñoz Espinalt a més de ser, ell, un lluitador en molts fronts catalans qui eren i que eren, perquè Catalunya continua sent catalana. És un personatge a recordar. Sempre he recordat amb orgull una trobada amb ell a Montesquiu, em vaig sentir honorat quan va aprovar el meu catalanisme. Moltes gràcies, Nati, per haver promogut aquest homenatge en el seu centenari. Mi sumo de tot cor

Albert Bertrana



• 2 de desembre 2020

En els 100 anys i 1 dia del naixement de Carles Muñoz Espinalt, cal recordar el seu mestratge i el seu compromís amb la Independència de Catalunya. El traïdor i objecte Pujol el va censurar fins i tot després de morir i ara el processisme també funest i repugnant règim traïdor.
Carles Muñoz Espinalt li va tocar la batalla de l'Ebre amb la Lleva del Biberó amb 17 anys. Des de llavors al fatídic 2 de març de 1993 es va desviure per forjar el Caràcter dels catalans, malmés per segles d'ocupació militar franco/espanyola el dia que el vaig conèixer -3/7/1986- va afirmar que s'havien de formar 3000 dirigents, per a pode foragitar els colonitzadors. Després de 34 anys el més calent és a l'aigüera. I tanta falta que ens fa ara, amb la desorientació i confusió col·lectives . Les seves conferències foren memorables.
I la filipica que li va etzibar, des del públic. al Juan Luis Cebrian a l'Ateneu Barcelonès, en una sala plena de gom a gom i de llepaculs botiflers sociates, va deixar l'espanyol estabornit i ridiculitzat, decebent als seus fans. El "pris"no ho oblida.
També fou impressionant la carta -no publicada- al director del "Triumfo" com a rèplica a l'atac personal i anticatalà de l'agent espanyol Vazques Montalban. com a lloctinent de Batista i Roca al Consell Nacional Català, va agafar el seu testimoni i el seu llegat amb lleialtat i compromís.
Sense la seva aportació inspiradora i instigadora de la creació del clima col·lectiu idoni envers el Plebiscit per la Independència de Catalunya, la consulta d'Arenys de Mar, i la resta no haguessin succeït. I la flamarada independentista tampoc. Els processites traïdors.


Antoni Gomis Oller



• 1 de desembre 2020

Avui fa cents anys del naixement a Montesquiu el professor Carles Muñoz Espinalt, fundador de l'Escola de Grafologia de Barcelona i del mètode psicoestètic. El 1989 fou el primer en formular la via plebiscitària per assolir la Independència de Catalunya.

Josep M. Vall



• 3 de desembre 2020

Benvolguda Nati, quatre mots per adherir-me al merescut homenatge al teu pare. Vaig tindre el goig de tractar-lo i col·laborar en alguns dels seus actes, tant al Centre Lleidatà com al local del Front Nacional de Catalunya, on jo militava.
Era un patriota i una gran persona.
Una cordial salutació


Robert Surroca Tallaferro

 


Centenari naixement Carles Muñoz Espinalt


Centenari naixement Carles Muñoz Espinalt

 

EN  COMMEMORACIÓ

  DEL  CENTERARI   DEL  NAIXEMENT

  DE CARLES  MUÑOZ  ESPINALT

 

Era el mes de març i ... nevava.

Neu al març. No era fortuït. M’agrada pensar que era l’homenatge de la pròpia terra a Carles Muñoz Espinalt. El dia del seu enterrament, no podia ser un dia més, un dia com els altres, un dia com el del naixement de l’Estevet d’en Russiñol, que “no feia calor ni fred”. Havia de ser un dia singular. Enterràvem un home singular.

Un home, que, dia rere dia, sembrava la llavor d’on feia germinar la fermesa de caràcter, el rebuig de l’evasió i de la droperia, l’amor pel país, i per la llibertat d’aquesta mateixa terra que li feia un dol emblanquinat de neu. Dia rere dia, fins a aquell darrer batec que acabava de marcar un dels dos extrems temporals de la seva vida. L’1 de desembre de 2020 farà cent anys de l’altre extrem.

Per commemorar-lo, em plau d’exposar algunes vivències compartides amb en Carles Muñoz Espinalt, el meu oncle, quasi germà.

Nascut a l’aleshores “Montesquiu de Ripollès”, el 1920, fill d’un pare orfe, que havia estat educat als salesians del Tibidabo, a càrrec de la família Juncadella, ben coneguda en aquella contrada. Quins lligams van dur els Juncadella a tutelar son pare? Quina relació els lligava? Potser no ho sabré mai.

Acabada l’escolarització, l’enviaren, d’escrivent del “Carburo”, a Montesquiu, on festejà i esposà la Rosa Espinalt Rodelles, una noia eixerida i bonica de 18 anys. Vivien a la plaça Major. Del matrimoni,n’havien nascut tres fills, Manuel, Encarnació i Josep. Quan l’Encarnació va fer 13 anys, li anunciaren que tindria un nou germà. Quin goig! L’esperava amb desfici, com qui espera els regals del tió! La Sion l’esperava amb unes arracades ben brunyides, convençuda que seria una nena. Fou un vailet. Sorrudament, la llevadora va dir-li: “d’arracades, ja en porta.” En veure aquell nadó tan xamós, s’hi va sentir lligada, com una segona mare, per sempre més.

L’any 1929, ma mare, la Sion es casà amb qui seria mon pare, el mestre Lluís Panadès, i es domiciliaren a Barcelona. La primera cosa que va demanar al marit i als pares, va ser endur-se el Carles a viure amb la parella. “A Barcelona, podrà estudiar...”. La convivència durà més de vint anys. L’estimació, dura encara.

Quan vaig néixer, el Carles, formava part del nucli familiar, cosa que em fa sentir neboda/germana i, en tot cas, deutora per haver-me estimat molt, ensenyat molt, i desvetllat interès per l’observació de les persones, la meva gran afecció.

L’oncle Carles era exigent i crític. Com en Joan Triadú, es negava a aplaudir el cofoisme. Saber canalitzar  i enfortir les aptituds i dots de les persones era un dels punts angulars de la seva tasca.

Des d’infant, s’entretenia fent dibuixos a qualsevol paper que trobava, ja no va deixar mai més el llapis, convertit en veritable amic durant tota la vida. Però, per dibuixar, cal ésser observador, un dot que tenia i que va saber enfocar en l’observació en les persones.

Dibuixava figures, humanes, però no pas figures inertes, inactives, adormides, sinó figures de persones en acció, en actituds singulars però quotidianes, presents en tots els seus dibuixos.






Calia, però, anar més enllà del dibuix. ¿Perquè conformar-nos amb la representació, amb la còpia, si tenim l’original? Calia dibuixar, però no només damunt del paper, sinó, simbòlicament, directament damunt les persones, per tal de descobrir uns caràcters massa sovint ocults, afeblits, esporuguits... I va saber trobar la manera de fer-ho, aplicant-se en l’estudi d’una empremta humana personalíssima: l’escriptura.

L’escriptura és la representació gràfica del llenguatge per mitjà de signes. Manuscriure és un procés íntimament lligat al desenvolupament intel·lectual, que comprèn l’aspecte mecànic, gràfic, i eidètic. Analitzant l’escriptura, s’endinsà en l’estudi de la grafologia, amb passió i gran dedicació, acudint a totes les escoles grafològiques, que exprimia amb sentit crític, alhora que constructiu.

De l’anàlisi d’aquesta mena de dibuix de la figura humana, en deduí el simbolisme de l’oval. Un fil d’Ariadna, que seria l’eix de la seva constant recerca en l’anàlisi grafològica de la personalitat.

D’aquella tasca en nasqué “l’escola grafològica de Barcelona”, que mitjançant l’ensenyament per correspondència, arribà a moltes persones. El pedagog Delfí Dalmau canalitzà les seves lliçons a través de Belpost, un centre d’estudis per correspondència que dirigia tota una línea dedicada a la grafologia. Podem dir que inicià l’en línea, ben abans de l’on-line.

Els seus nous retrats, ara ja, estudis grafològics, tenien un to respectuós i digne, mantenint sempre l’esperit objectiu, clar i precís en els judicis, però evitant caure en res que pogués desmotivar la persona analitzada.

Combinava els estudis amb la publicació de llibres i manuals de divulgació grafològica i caracterològica, sempre amb el mateix esperit pedagògic estimulant.

A poc a poc, l’eina grafològica l’ajudava a fixar-se en la importància de l’ocupació professional, de la feina, de l’ofici, de l’àmbit públic de les persones. I, novament, va saber obrir noves finestres, que, després de molts estudis, cursos, experiències, el portaren a bastir i a  presentar la Psicoestètica, que la seva filla Nati, i el seu gendre, Josep Bullich, amplien i difonen actualment.

Amb devoció, conservo l’original del dibuix que enceta el meu àlbum d’autògrafs. Un autògraf és un escrit de la pròpia mà de l’autor. Als anys 50, era habitual de demanar l’autògraf de persones que admiràvem. No era només per col·leccionisme, sinó també una manera de retenir-ne la memòria, una forma d’apropament, d’admiració i respecte.

Hi havia qui signava, qui ho refusava, qui dibuixava, etc. En demanar el meu primer autògraf al meu oncle, s’hi aplicà, dibuixant un home amb experiència, assegut damunt del món, que  t’aconsella de no oblidar el passat. Però l’experiència, el passat no t’ha de fer ploriquejar, t’ha de fer: “més viu i més fort”. Tot un missatge.





Cercant un llenguatge clar i planer, ell mateix, va seure molts anys, damunt d’un diccionari per ser, deia, més a prop dels mots.

La commemoració del centenari del naixement de Carles Muñoz Espinalt, ha d’ésser un acte de goig i de llum, testimoni de com la seva obra ens ha fet i ens farà “més vius i més forts”. I, per damunt de tot, s’escau la lectura de les seves obres, reeditades amb cura per la seva filla Nati. Us convido a observar els seus dibuixos i a llegir les conclusions del primer Congrés del seu ideari. Era l’any 1961 i mantenen una plena actualitat.

Rosa Panadès Muñoz

 


Per l'estudi de l'Obra de Carles Muñoz Espinalt Aquestes conclusions les trobareu al seu llibre
"Obra Escrita" pàg. 93
en l' assaig "Saberse entendre".

 


 

CENTENARI DEL NAIXIMENT  DE CARLES M. ESPINALT

Donat que el 1 de decembre de 2020 a fet 100 anys que va nàixer a Montesquiu Carles M. Espinalt, la presidenta Nati Muñoz-Espinalt m’ha convidat a escriure algún pensament o el que significà per mi, i bé podríem aplicar aquella frase que diu:” de vegades els grans homens eixen dels pobles petits”. Montesquiu és un poble de uns 1000 habitants.


Esperem que no tinguen que passar 100 anys més perque el profesor estiga al lloc que li pertoca, per la seua valua, la seua  aportació al mòn de la grafología, psicología, i l’oratoria. També per la interpretació de l’ésser humà a través de la Psicoestética que  ell va crear i com no, per la lluita de la independència de la seua estimada Catalunya.


Amor que va saber transmetre de tal manera, que promte aniria  calant  dins dels meus sentiments valencianistes d’esquerres.Tenin en conte que sóc nascut a Albacete, quedà molt gravat dins de mi allò que deia: que la independència de latinoamerica no l’aconseguiren els indis natius, sinó els fills i nets dels espanyols.


Jo vaig conèixer la Psicoestètica a l’any 1984 de la mà del Sr. Francisco Tadeo (perruquer de Riba-roja del Turia -  Valencia) i al professor M.Espinalt  dos anys més tard, en un curs de Psicoestètica aplicat a la  perruqueria.


Moltes professions, sobretot  les relacionades amb la imatge humana, però en especial  la perruqueria, tenen molt que agrair-li al professor la seua  transformació; per la seua aportació a l’estudi del artifici i saber explicar la simbología del cabell per a l’home i com està lligat a les seues creències, idèes, preferències i sentiments.També, i molt important,  el poder parlar de la moda amb conciència, sense dir incoerències i vanalitats.


La Psicoestètica,  m’ha ensenyat a conèixer millor els meus  defectes i virtuts, per poder formar el meu carácter i poder traure-li  més profit a la meua  personalitat.  Ara, des de un ambit ben diferent  del que abans era la meua professió de perruquer, però no puc deixar d’utilitzar frases, pensaments  i  motivacions de Carles M. Espinalt. Done xarrades sobre la prevenció d’accidents i recuperació per punts i també done el meu testimoni. A les hores  em fan preguntes sobre com afrontar i superar un accident i viure amb una lesió medul.lar.


M’imatgine que cadascú en major o menor mida ha quedat marcat per les seues ensenyanses i el seu exemple. Envege les persones que el pogueren disfrutar de prop. Els demés, s’hem tingut que conformar  en lletgir i relletgir els seus llibres i escoltar un i altre cop les cintes de cassette que gravavem en els cursos.

     
No se quins qualificatius faltaran per definir al professor, segur que n’hi han moltes persones més capacitades que jo per fer-ho amb més propietat,  però no exageraré molt si dic que era el Messi de l’oratoria, l’Enstein de la interpretació i l’estudi  de l’ésser humà. Quanta falta fan homens com ell !!. 

       
Josep Mª Valero Martinez
La pobla de Vallbona - València

 

 

CATALANITAT I INDEPENDÈNCIA
CENTENARI DEL NAIXAMENT DE CARLES M. ESPINALT
UN GRAN HISTÒRIC EN EL NOSTRE INDEPENDENTISME
I SABER DE LA CATALANITAT

Carles M. Espinalt al parlar de les valoracions Psicoestètiques sobre què és necessari realitzar en relació als catalans ens diu: On els volen portar? Com els desorienten? Què els caldria? Com se’ls estimula?

Per un’altre banda ens diu:
<< Quan agafem els homes –deia Goethe-únicament com són, els fem pitjors, quan els tractem com si fossin allò que haurien de ser, els portem on calgui portar-los>>

Comentari meu:
Ens cal donar les millors respostes als reptes personals i socials que d’això se’n poden deduir. Per això serà bo parlar i debatre més de: el poble català, la personalitat, la identitat, el sentiment de comunitat, els trànsfugues, la opinió pública, la psicología de la gent, el sentit polític dels catalans, el pensar en català, l’actitud dels catalans davant la independència, el preveure cara a accions futures……..Tot això l’esmentat autor ajudava a reflexionar-ho des de els anys 1960 fins que va morir al 1993.Va tenir un gran èxit i encara moltes persones el recordem aplicant idees seves. Ho feia mentre- amb molta fermesa- era un dels principals “revifadors” de l’independentisme. Temps franquista.

A la nostra lluita independentista es tractava i tracta de tenir un moviment molt més preparat per la inesperada envergadura de l’1-O. Amb una molta més sólida base. Cosa que es pot aconseguir (és ben atractiva)-amb voluntat i temps- amb cert domini d’aquests temes i altres per l’estil a decidir lliurament.
Aquest gran fet de l’1-O (un eloqüent i singular fet històric internacional) necessita un gran i diferent tractament en pro de la seva millor continuitat (fins a guanyar). Una nova mentalitat. Sí: un canvi de mentalitat com l’haurem de fer per altres fets i processos -del dia a dia- que aniran vinguent. Tots sabem que en el futur als independentistes ens caldrà afrontar molts fets exhibint les millors narratives (el president Carles Puigdemont ens deia que són les que poden guanyar i no les armes). Deuran d’estar molt ben fetes per anar passant obstacles vinguts d’Espanya, d’Europa i nosaltres mateixos. Estar ben fetes vol dir haver anat molt a fons formativament parlant.Tots aquests temes que he esmentat hi esdevindran imprescindibles.

Ningú es pensi que és solament cosa de polítics o de persones de saber. Afecta a tothom, uns amb més i altres en menys. Recordo com a les manifestacions de l’11 de septiembre es veía ben clar com l’esperit català no estaba en certa part dels assistents. Recordo les massa baixes dades de participació en eleccions. Ja no parlo de lo de no arribar al 50%. Això vol dir que el respectable votant (i possible)també n’ha de poder tenir (si ho vol) les seves idees ben enriquides.Deixem-nos, en part, de tantes repeticions de la corrupció, la injusticia, i tot lo de sempre. Ja ho sabem i cansa. Val més anar per altre feina més pedagógica.

La catalanitat i en especial l’independentisme estan interessats en saber com es pot progressar més a nivel social-polític-econòmic . Cal atendre-ho. De moment sembla que, generalitzant-- un per l’altre (polítics, directors de mitjans,comentaristes, periodistes, educadors……. )no es fa prou (sovint no es pot) el que millor convindria . Tampoc molta ciutadania hi ajuda.Parlo de més ben pensats elements per ajudar a promoure personalment i conciutadanament, crear valor-esperit personalitzador-fibra-ànima de catalanitat amb el millor tarannà democràtic. Tinc ben present les institucions formatives i culturals de Catalunya. Un reconeixement però no em puc allargar en esmentar-les. Amb totes elles- de reconegut valor- per una gran majoria de catalans (ni pels que més ho necessiten com molts càrrecs públics) de la majoria dels temes ja dits se’n parla insuficientment. Ni clarament ni abundanment. Menys amb visió de catalanitat (cal que la tinguin) i de no tendenciositat com els del nostre autor.

Acabo: Per aquesta temàtica el creador de la Psicoestètica Carles M. Espinalt (Montesquiu1920- Barcelona1993) va ser una persona exemplar,única a Catalunya. A tenir molt present a l’hora d’actuar pedagògicament a favor de la catalanitat.Per la seva plena dedicació (amb llargues jornades i part de nits per atendre a un màxim de persones) en aquests temes. La seva idealitat: formar catalans. Encara més: bons dirigents per Catalunya per afrontar la crisi directiva que veia venir. Va tenir el mèrit de crear escola i deixar-nos vàries publicacions (algunes inèdites i que els seus assessorats tenim).

Recomano veure la web le l’Associació de practicants de la Psicoestètica www,psicoestetica.cat. La que més rellevància té és L’Obra escrita. Ed. El Llamp. Va tenir un altre mèrit: no fiscalitzar ni ser tendenciós amb ningú. Formava respectant totes les opinions, ideologies i creences. Una molt bona persona. És així com hauria de ser sempre en realitzacions com les que proposo. Si Catalunya tingués 200 Carles M. Espinalt…….

Acabo: Pensem amb la metáfora de la persona com una bota. Aquesta bota farà bon vi segons on la posem, què hi posem i quin pòsit té. Tot lo abans dit té a veure metafòricament amb això. Tothom sap que és bo vigilar molt bé i en especial el pòsit de la bota.En l'home seria- esperit, ànima, carácter dels humans (el gran olvidat de plans formatius)- forjat pel fet de dominar temes com els esmentats (estan a l’Obra escrita). Tot per portar a terme (surti de la bota del bon pòsit un bon vi) una estratègia eficient per aconseguir la nostra independència i millor catalanitat.

A DISPOSICIÓ PER PARLAR-NE.
PERE MASÓ PANELLA. PSICOESTÈTICA.
LA CELLERA DE TER.

www.recursosperlautodeterminacio.cat

 


Centenari naixement Carles Muñoz Espinalt

 

CENTENARI DEL NAIXIMENT  DE CARLES M. ESPINALT

L’abril de 1930, ara fa 90 anys, Josep M. Batista i Roca, sota la presidència de Pompeu Fabra, entre d’altres, constituïren PALESTRA. Organització amb la finalitat de formar la joventut catalana, de tota classe i condició, per tal de donar-los-hi caràcter i patriotisme. Sortien de la dictadura de Primo de Rivera, que com a constant de la metròpoli, anorrearen tota manifestació de parla i activitat catalana.

El desembre de 1920, deu anys abans, nasqué Carles M. Espinalt, ara fa 100 anys. Membre del Consell Nacional de Catalunya, partint del diagnòstic agafà el testimoni de conceptes que Batista i Roca promovia infatigablement per tal de formar el caràcter de la joventut deprimida en l’època dictatorial.

C.M.E. creà la ciència psicoestètica per tal de donar eines i instruments per formar caràcter directiu de les persones i cadascú pugui desenvolupar-se professional i laboral amb èxit i plenitud.

Una de les seves frases motivacionals que destacaria: “Sense una coherent interpretació de si mateix i del poble on hom s’arrela, ningú pot tenir la personalitat desitjada”, sintetitza, magistralment, la idea a través de la qual es pot alliberar Catalunya des de la pròpia convicció personal amb caràcter de dirigent.

L’actualitat del seu pensament, manifestat en l’obra escrita i amb multitud de conferències, actes i activitat professional, a més de la infatigable labor per tal de donar continuïtat a l’obra del seu pare per part de Nati Muñoz- Espinalt, es un referent que hauríem de tenir present tots els que ens esforcem per l’alliberament de la nació.

En memòria del 100 aniversari del seu naixement voldria contribuir a no silenciar un pare de la pàtria i a divulgar el seu mestratge per tal d’esdevenir persones lliures i amb plenitud de convicció de que tot es possible.


Rafel Batalla Saigí

 

 

CENTENARI DEL NAIXIMENT  DE CARLES M. ESPINALT

Ara fa cent anys del naixement de Carles Muñoz Espinalt, prestigiós psicòleg i grafòleg reconegut a nivell mundial i creador de la ciència Psicoestètica. La seva obra és molt actual, tot i que la va escriure fa una colla anys, aquesta obra no passa de moda per la seva clarividència del funcionament a la societat on ens desenvolupem els humans. Va pronosticar esdeveniments que s’han fet realitat en el terreny de la moda, la psicologia col·lectiva i la política.

Quan vaig començar a treballar de perruquer a les perruqueries on vaig aprendre l’ofici, alguns perruquers de l’època coneixien la ciència Psicoestètica creada per Carles Muñoz Espinalt i sempre trobaves algun llibre o assaig de Psicoestètica a la rebotiga de les perruqueries. Llibres que actualment tinc la sort de tenir a la meva biblioteca entre altres, i m’han servit per perfeccionar la professió que exerceixo des de fa molts anys.

I és que Carles Muñoz Espinalt va dignificar la professió de perruquer transformant totalment els conceptes en el món de la psicologia humana i la imatge personal. Va donar una transcendència al nostre ofici que durant molts anys s’havia menyspreat, el resultat va ser crear l’assessor d’imatge.
Van ser els seus alumnes més espavilats i estudiosos els qui van gaudir d’un reconeixement nacional i internacional més prestigiós del moment, fruit de l’esforç que feien per superar-se a través del caràcter.
Carles Muñoz va ser un gran orador, el dia que vaig veure per primera vegada a la videoconferència “EL TEST DEL RAMAT” em va fascinar i motivar a estudiar i desenvolupar la ciència Psicoestètica. Avui sóc el tresorer de l’entitat formant part de la Junta directiva. La Psicoestètica estudia la relació que tenim els humans entre el fons i la forma.Carles Muñoz Espinalt va arribar a la conclusió que la forma informa al fons de les persones i s’hi apliquem be aquestes teories científiques veurem com el fons de la persona és transforma a través de la forma.

Per un perruquer aquestes teories són molt interessants perquè ens ajuda a interpretar a un client d’una manera global. La Psicoestètica ens ajudarà a entendre e interpretar al client quan entra al nostre establiment, la seva manera de caminar, parlar, mirar, vestir i expressar se. Aleshores amb els estudis que hem estudiat ens ajudaran a practicar la Psicoestètica que és l’objectiu de la ciència. Perquè aquesta ciència te la virtut que la pràctica esdevé de manera interpretativa i cadascú amb major o menor grau assolirà els resultats desitjats, sempre en funció del nostre aprofundiment en el estudi.
Els primers cursos de Psicoestètica aplicada a la perruqueria els vaig realitzar amb Joaquim Alcàzar.

Més tard Nati Muñoz Espinalt filla de Carles Muñoz Espinalt em va continuar assessorant amb Psicoestètica però recercant altres aspectes de la ciència Psicoèstetica com són la caracterologia humana, direcció, i la moda. La moda no tan sols aplicada a la perruqueria com va fer el brillant perruquer Joaquim Alcàzar, també en altres terrenys com poden ser l’expressivitat, caràcter, personalitat, el vestit, el calçat, les joies, l’òptica etc

Nati Muñoz Espinalt continua la obra del seu pare amb èxit tot i no ser fàcil, Carles Muñoz Espinalt és un avançat a l’època que va viure, és un geni més que ha donat la nostra terra, Catalunya.


Xavier Alsina Casals
Perruquer Psicoesteticista

 

EN EL CENTENARI DEL NAIXIMENT  DE CARLES M. ESPINALT, PENSADOR I MESTRE

L’any 1993, en motiu de la mort de Carles M. Espinalt, Lluís Llongueras va exposar: “ja es diu, que un dels problemes de la joventut d’ara és no tenir MESTRES, i no parlo dels de les escoles. On són? Qui són? Què ens ensenyen? El més trist és que ara mateix n’hem perdut un, però ens queda afortunadament la seva obra escrita, encara per descobrir.” Aquest any 2020 que commemorem el 100 aniversari del naixement, vulguem o no, continuen sent d’actualitat.

Vaig buscar l’oportunitat i ho aconseguí de tractar Muñoz Espinalt. Sovint faig memòria d’aquells moments, dels dies i de bastantes de les observacions i explicacions que deia quan m’assessorava i m’instruïa durant els anys que durà la relació fins la seva mort. Ell ho anomenà formació del caràcter directiu. Quan feia un plantejament, exposava la seva versió i el seu punt de vista. Acostumava a cloure el suggeriment sobre el problema tractat amb la pregunta: “no li sembla Sr. Batalla?” Passant-te la paraula, donava opció a fer la rèplica, a discutir-ho, a plantejar un altre possible punt de vista. També, a la vegada, imagino que li servia per poder constatar el meu grau de comprensió i t’encaminava perquè et veiessis amb la necessitat de donar opinió i d’haver de reflexionar. T’habituava en la dialèctica.

Personalment, sense tenir una definitiva i incondicional convicció, procurant verificar, ho posava en pràctica en el dia a dia. Vaig observar aleshores i observo avui, que allò que havia exposat es complia, que s’ajustava a la realitat o que la realitat resultava ser de la manera que ell ho plantejava. Això provocà en mi un canvi de mentalitat.

Muñoz Espinalt sabia i t’ajudava a entendre el que costa i el que significa “la lluita per introduir noves idees”. Volia passar relleu als joves, per això ajudava i en alguns ens acompanyà en la redacció de conferències i en d’altres en la d’articles i de llibres.

No fou essencialment un professional ni un professor o un catedràtic de psicologia. Fou un creador que amb vocació actuà fora i al marge de la universitat.

Es donà una missió bàsica que la declarava d’aquesta manera: “Mai no ens hem valgut de rituals hipnotitzadors que alienen a la persona però no la potencien. Tot allò que es vulgui donar per sobreentès, sense raonar-ho, ens resulta sospitós. No anem més enllà d’una renovadora interpretació dels humans d’acord amb la gent d’ara i els seus nous i vells artificis. Procurem desmitificar les supersticions, comprenem les febleses dels humans i admirem la seva capacitat de generar poesia. Ara bé, per sobre de tot, mirem d’enfortir el caràcter i la capacitat directiva de les persones, valent-nos de procediments lògics i sense cap mena de màgia cabalística. Ens fa fàstic l’ambigüitat i els obscurantismes. Diem les coses pel seu nom i no ens estem de fomentar l’alliberació dels pobles colonitzats, tot començant pel nostre. Per això resulta sempre una doble ignomínia calumniar-nos d’ésser una secta.”

És evident que defenso la figura i em vinculo al seu pensament metoditzat a través de la ciència Psicoestètica. Exposaré, per fonamentar aquest procedir, unes paraules de Bertrand Russell que es remunten al naixement de la civilització grega, diu que “en allò que concerneix als grecs hom sosté dues actituds oposades. L’una, pràcticament general des del Renaixement fins fa molt poc, considera els grecs amb una veneració gairebé supersticiosa, com si fossin els inventors de les millors coses, com si fossin homes d’un geni sobrehumà que els moderns no podem ni somniar d’igualar. L’altra actitud, inspirada pels triomfs de la ciència i per una creença optimista en el progrés, considera l’autoritat dels antics com un mal absolut i sosté que més valdria d’oblidar llurs contribucions al pensament. Personalment, no accepto cap d’aquestes actituds extremes; considero que totes tenen en part raó i en part no.”

Posats en aquesta tessitura, Bertrand Russell dóna una recomanació que es pot confrontar amb el que he manifestat abans sobre els plantejaments de Muñoz Espinalt. Diu: “Hi ha, però, un argument encara més general contra la veneració dels grecs, o de qui sigui. En estudiar un filòsof, l’actitud correcta no és ni la veneració ni el menyspreu, sinó una mena de simpatia hipotètica fins que sabem exactament allò que creu en les seves teories; només aleshores podem passar a l’actitud crítica, una actitud que s’ha d’assemblar, tant com sigui possible, a l’estat mental de la persona que abandona opinions que fins aleshores ha sostingut. El menyspreu impossibilita la primera part d’aquest procés; la veneració, la segona. Cal recordar dues coses: que si creiem que val la pena d’estudiar les opinions i les teories d’un home, li hem de concedir un mínim d’intel-ligència, però que és impossible que un home hagi arribat a una veritat completa i final sobre qualsevol tema. Quan un home intel-ligent expressa un punt de vista que ens sembla absurd, no hem de voler 2 demostrar que potser té raó fins a un cert punt, sinó que hem de comprendre per què ell l’ha trobat plausible, per què li sembla correcte. Aquest exercici d’imaginació històrica i psicològica amplia l’abast del nostre pensament i ens ajuda a comprendre que molts dels nostres prejudicis més estimats semblaran purs disbarats als homes d’èpoques futures, amb una estructura mental diferent.”

Estarem d’acord que és una actitud precisa i clara. Tinc la plena convicció que si l’apliquessin sobre el pensament i les teories de Muñoz Espinalt, -el silenci també és una forma de rebuig o de menyspreu-, els catalans, col-lectivament, en sortiríem reforçats i amb moral de victòria.

Era plenament conscient del que costa fer-se entendre. Declarava que “quan em pregunten què pretén la Psicoestètica, em plau respondre: en primer terme, fer-nos a tots plegats més coherents de fons i forma; també, posar en entredit els qui no paren d’embolicar la troca, o no passen mai de la simple insinuació que no precisa gairebé res, i va d’un suposat a l’altre amb un fals neguit que recorda la voladissa de les papallones, només mogudes pel deler de trobar on atipar-se.”

Acceptant l’herència, la seva filla Nati Muñoz-Espinalt ha donat continuïtat a l’Associació de Practicants de la Psicoestètica que ell va crear i que basant-se en l’Obra procura garantir-ne l’aplicació, ensenyança i divulgació amb l’objectiu de formar el major nombre possible de persones com a rectores dels nous esdeveniments socials tot revaloritzant la seva professió i capacitat directiva.

Donar continuïtat, evitar un salt, una dissolució, una ruptura....Fer de pont.

S’explica que Euclides vivia a Alexandria a l’entorn del 300 a.de C. No es coneix si hi va morir, ni on va néixer, ni si era d’origen grec. La ciutat s’havia convertit en el centre cultural, econòmic i intelꞏlectual d’aquella edat llunyana. En la ciutat sobresortien dues institucions culturals: el Museu i la Biblioteca que, pel que podem concebre, varen reunir el saber d’aquell món antic. Les sovintejaren els homes de ciència. No tenim notícia de que Euclides les hagués freqüentat.

Aquest home, que va donar forma i concretà l’esforç intelꞏlectual realitzat pels matemàtics de l’antiguitat, sembla ser que tingué sèries raons per mantenir-se al marge. Realitzà la seva obra monumental en la soledat i el silenci. És una actitud semblant a la relació de Cézanne amb el Paris dels impressionistes doncs va ser molt ignorat i visqué i treballà a la Provença enmig d’un intens aïllament.

L’obra d’Euclides però, no serà acollida fins després que la civilització a la que pertanyia s’hagués apagat. Es farà sentir en el segle XV tant per homes de ciència com pels que s’aplicaren a les arts i, a través d’ella, donaren fonament i certesa a les seves disciplines, als seus oficis.

He fet memòria d’unes situacions i exemples que s’han donat en la història en que l’aportació d’una figura no és reconeguda en el temps i moltes vegades ni durant la pròpia vida de l’autor.

Muñoz Espinalt m’explicava que per transmetre el seu pensament, la Psicoestètica, s’ajudava de gràfics i m’explicava que ho feia de la mateixa manera que Ramon Llull que ha sigut el primer pensador de la història en realitzar-ho així. Continuïtat. Model. Catalanitat. Aportació. Transcendència. Història.

La formació del caràcter directiu dels catalans i la Independència de Catalunya varen ser el seu zel. Era tant així que em digué -i ho he contrastat també amb Nati Muñoz-Espinalt-, que sacrificaria tota la seva obra si amb això s’assolís la Independència de Catalunya. Tot plegat motiva que seguim expandint el seu pensament amb “l’afany de fer eixir una Catalunya més ufana que mai i, ... una vida més pel nostre poble per a poder-la viure amb plenitud” tal com ho deixà escrit, però, amb l’imperatiu afegit de que “no permetem que la malmetin tipus alacaiguts i frustrats i assegurem-nos que, d’aquesta nova vida, Catalunya pugui per sempre gaudir-ne sense traves i lliure de metròpolis colonitzadores.”

Arribats aquí, celebrem amb ilꞏlusió el centenari del seu naixement i amb el repte pendent d’assolir, per a totes les catalanes i catalans, el seu patriòtic anhel.


Josep Batalla, arquitecte-psicoesteta
Vicepresident de l’Associació de Practicants de la Psicoestètica

 

 

UN BON MESTRE, ÉS UN GENI, EN CARLES MUÑOZ ESPINALT

Quan parle de Psicoestètica estic pensant en Carles Muñoz Espinalt, perquè se m’acudeixen les seues frases, les idees que ell en va donar, els raonaments i tantes més motivacions.

Al treballar a la meua perruqueria, estic recordant-lo també perquè aplique els seus gràfics de Psicoestètica per assessorar al client.


Explicaré la meva experiència per commemorar-lo en el centenari del seu naixement. Començant amb un dels seus pensaments que en deia quan m’assessorava:

Quan deixem d’actualitzar la pròpia imatge comencem a viure com a marginats.

Avui dia, en desembre del 2020, on es veuen que hi han tants suïcidis (11 persones cada 24 hores) segons estadístiques..., encara ens fa més precís potenciar la imatge, però no com una ficció o fantasia, sinó, amb una forta motivació d’objectius personals i socials, que ens done força de caràcter i ens afirma per no caure en una crisis sense sortida, perquè ens pugui motivar a cada persona en la seua aspiració de la vida.

Carles Muñoz Espinalt psicòleg i grafòleg, em recordava que la persona no estava completa sense el seu vestit. Com que li faltava esta peça, buscava un equilibri entre el seu fons i formar-se una imatge: el pentinat, les joies, el maquillatge..., que li done harmonia en el seu ambient. Per compensar aspectes desagradables o negatius de la seua figura.

I em deia: “Una persona porta el destí escrit en el seu gest”. Descrivint el seu futur en la grafologia de la figura.

Postulava: “El cabell és la bandera de la personalitat”. El pentinat és molt important perquè li emet una mobilitat i expressivitat al seu caràcter quan es potencia, perquè a l’anar cuidat li dona força, intenció i motivació per a fer coses en la vida.

Carles Muñoz Espinalt em va ensenyar a pensar, cosa que no era gaire fàcil ni es habitual en aquesta època. Pensar vol temps, paciència i esforç.

I em deia contundent: Persistir és la millor forma d’arribar a savi.

Llavors, té la seva recompensa. Sempre veia els resultats dels meus anàlisis psicoestètics al pentinar a la perruqueria i em motivava. A l’interpretar la imatge d’una persona, quan es potencia s’agrada i es veu més segura.

Ell volia que em formés un bon caràcter, que estiguera segur de mi mateix i tinguera la meva independència personal, construir-me una imatge suggestiva que estiguera a l’alçada del meu ofici com assessor d’imatge. Que donés motivacions.

Així, quan estic a la perruqueria, amb les persones que venen, es troben segures, perquè estic potenciant-les amb sinceritat professional, amb arguments psicoestètics, i una imatge coherent front als seus objectius. Modelant en el pentinat la seua singularitat, un aire modern.

Se’n van molt contents perquè interprete el seu gust amb el pentinat que més els hi agrada i els hi dona una transcendència personal.

Carles Muñoz Espinalt em parlava del propi gust. Del gust més primari, el obsessiu, inconscient.

I d’aquell gust més conscient, treballat, que va formant-se una persona en el temps. Amb el refinament dels detalls pel vestir, el menjar, per la forma de viure i fer les coses. El gust intel•ligent que dona personalitat i caràcter, potencia el propi Jo i el fa més interessant. Amb objectiu, que hi dona bon prestigi. Aquest gust que al plasmar-lo també amb el pentinat té intenció, afavoreix a la persona que es veu atractiva i transmet un sentiment profund en la mirada, es veu al remarcar el rostre fent-lo més modern, elegant i seductor.

Una clienta o client quan s’agrada en el fons amb el pentinat em diu: tu si que tens gust!, amb un to de veu segur. Al marge li conteste : gràcies, és vostè qui té un bon gust de veure’s amb aquest estil de detalls singulars, que la distingeixen amb un refinament especial que li realça encara més la seva bellesa i elegància personal.

I recordava aquella frase de Carles Muñoz Espinalt: No hi ha una bellesa exterior, sense una harmonia interior.

Aquí veia en l`anàlisi de Psicoestètica, com es concloïa l’equilibri de fons i forma i la influència de l’artifici en el pentinat per potenciar la figura.

En els raonaments que tenia amb Carles Muñoz Espinalt sobre les particularitats que tenia en els clients de València, m’ajudava a fer els anàlisis per poder-los interpretar. Va ser un bon Mestre, estava sempre recolzant-me i m’escoltava a qualsevol hora. Sabia la importància que tenia un client i mai escatimava del seu temps, sempre estava disponible. Era un bon mestre que et feia créixer.

En una època com aquesta que va canviant tot, amb estes pandèmies i crisis, l’esser humà necessita encara més formar-se una imatge que l’afirme, per trobar l’equilibri. Veure’s segur per adaptar-se als canvis, reforçar el seu ànim psíquic i que li done inspiració amb el pentinat, el seu to de veu i la mirada.

Carles Muñoz Espinalt em parlava, que per a fer coses en la vida i dibuixar-se un bon destí l’esser humà necessita tenir una transcendència personal després de trobar el seu equilibri. Ho he comprovat en el meu ofici, passant de perruquer a la categoria d’assessor d’imatge. I en parlava de la importància de la imatge i l’argumentació per a fer motivacions exactes al descriure i teoritzar un pentinat. Que sigueren apropiades per reforçar l’autoestima i construir el seu futur. Asó es fa possible quan la persona es va formant una imatge, es dona objectius, o busca aspectes i matisos per incentivar-los. En cada moment de la vida, quan sembla que es va perdent l‘objectiu i el futur, necessitem encara més l’equilibri en el temperament, el caràcter i de la força de la imatge.

Carles Muñoz Espinalt m’explicava com si la vida estigués formada per capítols, que a cada moment necessitem interpretar-nos d’una manera diferent, perquè canvia l’ambient, les persones i situacions. Cal tenir una actualització. Una nova projecció d’imatge per neutralitzar les pors, els presagis. Incentivant els afanys i la idealitat a través de l’entrenament del caràcter i de la pròpia imatge.

Si té missions a la vida, també busca transcendir en la seua imatge per tindre una vinculació a l’ambient, per trobar-se dintre del seu paper social. Aquesta imatge li fa de pont per veure’s més integrat al lloc. Aquets artificis que ens remarca la Psicoestètica ens ajuda a millorar la figura, a mimar-la i actualitzar-la d’acord en el temps que estem vivint.

Muñoz Espinalt m’ensenyava a veure el client en tot el seu conjunt de la figura per fer-li un pentinat que li donés elegància i bellesa. A potenciar-li l’expressivitat del seu rostre i harmonitzant-li la gesticulació de les celles. Coordinant l’estil de la seua mobilitat del cos, el gest de les mans i l’aire que es dona al caminar. Coherència i força en els factors intangibles com són la irradiació del seu cabell, el to de la veu i la força de la mirada.

Carles Muñoz Espinalt era una font inesgotable en els seus anàlisis. M’ampliava les motivacions en els estudis de la Psicoestètica per interpretar a cada client. Amb tot l’abast d’aquesta ciència, actualitzava els conceptes per aplicar-la als canvis socials, l’ambient i les modes, donant-li la deguda importància y modernitat al vestit i al pentinat.

Muñoz Espinalt m’havia ensenyat a ser un analista. Investigar i a observar a les persones. M’incentivava a dur una llibreta per apuntar idees, unes frases i escriure articles davant d’un gràfic de Psicoestètica. Donar conferències per entrenar l’expressivitat, el to de la veu, la força de la mirada i la perfecció del vocabulari. A estudiar els detalls i els conceptes que veia en el comportament d’una persona. En el raonar i escoltar a la gent per demostrar-me així, el poc que coneguem a les persones i als propis clients, quan els vols assessorar amb les modes i les maneres.

Era necessària una profunda valoració Psicoestètica, i em deia: Davó, si vostè coneix poc a una persona, com la podrà assessorar?

Aleshores, vaig aprendre a estar molt pels detalls de la persona i coordinar-los en la seua figura a través del pentinat. A incentivar-los en dur una continuïtat potenciadora en la que els hi modelava el gest i l’actitud per tenir èxit a la vida.

Aquest escrit és una sola pinzellada d’un camí ple d’estudi i investigació en la meua trajectòria professional i personal. Cada dia vaig aprenent de nou amb la Psicoestètica.

Li agraeixo considerablement de tot cor al professor Carles Muñoz Espinalt, de les seves ensenyances que m’han ajudat a madurar el caràcter. Així, el recordo molt amablement amb aquesta frase seva que diu:

Allò que fa la vida important són els petits detalls. Cada detall sembla una punyeta però la suma, combinació o sobreestimació d’aquets detalls poden fer un geni o una persona molt desgraciada.


Moltes gràcies al Professor.
Vicent Davó Romero


Centenari naixement Carles Muñoz Espinalt


Centenari naixement Carles Muñoz Espinalt


Centenari naixement Carles Muñoz Espinalt


Centenari naixement Carles Muñoz Espinalt





Acte internacional que es vinculen per homenatjar Carles Muñoz Espinalt grafòlegs de Mèxic, Argentina i Chile, a Madrid promogut des de Catalunya.









Centenari naixement Carles Muñoz Espinalt


Frase de Carles Muñoz Espinalt publicada a la revista Traços.




Centenari naixement Carles Muñoz Espinalt


https://yumpu.com

 






AJUNTAMENT DE MONTESQUIU

 

CENTENARI DEL NAIXEMENT DE CARLES MUÑOZ ESPINALT

 

Avui es compleixen 100 anys del naixement d'un dels montesquiuencs més il·lustres. Grafòleg i psicòleg, Autor de 44 llibres, centenars de conferències, creador de la psicoestètica i destacat lluitador independentista.

Pels seus clars diagnòstics avançats al seu temps sobre la personalitat, la formació caracterològica, les modes i els costums, els seus llibres són referència obligada per als professionals de molts àmbits diferents.

De ben jove va combatre a la batalla de l'Ebre dins les files de l'exèrcit republicà, on va esdevenir un independentista convençut.
Molt connectat amb el Consell Nacional Català que funcionava a l'exili londinenc, el professor va impulsar i participar en multitud d'iniciatives, com ara la primera campanya pel català a l'escola, a conseqüència de la qual va ser perseguit per la policia espanyola a Barcelona.

Per conèixer més sobre la seva obra, la seva filla, Nati Muñoz Espinalt, presidenta de l'Associació de practicants de la psicoestètica, ens comparteix aquest interessant document.

Avui a ràdio Montesquiu, a partir de les 12:00h, programa especial per aprofundir més sobre la vida de Carles Muñoz Espinalt.

Els actes d'homenatge i exposició de la seva vida i obra, previstos des de l'arxiu històric municipal i l'Ajuntament, s'han hagut d'ajornar, esperant una data més segura a nivell sanitari.

 





Centenari naixement Carles Muñoz Espinalt


Centenari naixement Carles Muñoz Espinalt


Centenari naixement Carles Muñoz Espinalt