És coautora dels llibres: “Psicoestética del Líder Político” amb el tema: “La mesa y los líderes políticos” del 1983. De 1984 “La imatge d’un Estat“ amb el tema: “Forma d’identificar-se amb una bandera”. De 1989 el llibre: “Serà el 1992 l’any de la Independència de Catalunya?” amb el tema: “La fe en nosaltres mateixos”.
El 1993 Carles Muñoz Espinalt va morir d’un atac de cor, amb el desconcert d’una mort sobtada com aquesta, al ser l’hereva del seu pare, es va responsabilitzar de la seva obra i es feu càrrec de la direcció de l’aula d’estudis de Psicoestètica i de l’Associació, és llavors quan va tornar a utilitzar el seu cognom afegint-hi un guió i Espinalt per fer ben palès que l’escola Espinaltiana continuava.
Des de llavors fins ara l’Associació no ha parat de fer cada quinze dies un acte amb conferències i presentacions de llibres.
Organitza i imparteix cursos de Psicoestètica.
Com a conferenciant ha donat quasi un centenar de conferències a Ateneus, Associacions culturals, Centres Cívics, Escoles. Ha parlat tant per quinze persones com per tres centenars. (Vegeu Conferències a la carta en aquesta Web.)
Ha editat i reeditat com a Muñoz Espinalt Edicions i també amb col•laboració de Duxelm, onze llibres de Carles Muñoz Espinalt i n’està preparant alguns més. Ha publicat opuscles de les conferències de Carles Muñoz Espinalt.
Està dirigint i recopilant per anar passant tots els vídeos i cassets de conferències de Carles Muñoz Espinalt en els nous formats amb l’ajuda de Josep Batalla i de Ramon Tarragona.
Va col•laborar en un “magazine” de tarda a Ràdio Sabadell un dia a la Setmana durant un any sobre: “Història de la moda”, cada setmana parlava d’una peça... Si afegim presentacions dels llibres reeditats d’intervencions a la ràdio, de tant en tant per parlar de Psicoestètica, té fama, entre els locutors que la coneixen d’amena i bona comunicadora. |