Qui Som? Conferències Cursos Carles M. Espinalt Bibliografia Notícies
Text

ARTICLES PSICOESTÈTICA

Articles publicats per Psicoestetas

Logotip d'Eix Diari
DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS

 

Atracció, Bellesa, Seducció....

  XAVIER PLA LLUCH   Dimarts, 27 de febrer de 2018 

 


L'ésser humà exigeix, en el fons del seu jo, tenir present ‒encara que no ho exterioritzi‒, el do de la seducció. Li pot semblar que solament va al saló de perruqueria per a “adquirir” un pentinat o perquè li venguin la darrera novetat. Però en el seu pensament existeix realment un desig íntim de voler seduir amb la forma,  ‒el pentinat‒ i amb el fons ‒la personalitat‒, i és en això que emprarà la seva agudesa i sensibilitat.   
Qualsevol detall en el pentinat, per petit que pugui semblar, està farcit de matisos, reflex de la diversitat caracterològica que potencia la personalitat. Aquí, pot ser clau la definició que es té d’un mateix, ja que sovint, tot i fruir d'uns cabells fenomenals, no capim la seva versatilitat: la que ens permetrà treure'n més profit en l'encaix amb la pròpia imatge. Heus aquí unes aclaridores preguntes:
- Realment ens identifiquem amb el que ens aconsellen, o amb l'estil que portem?
- Com saber si un pentinat és seductor en la mesura que ens afavorirà o, si més no, té un toc d'informalitat amb què ja creiem sentir-nos satisfets?

 

La diversitat és part necessària de la condició humana, i amb aquesta diversitat, el gust de triar l'estil de pentinat que volem.

 

El tallat, el pentinat, el color... han de ser com una continuació natural de nosaltres mateixos; no pas una qüestió imposada pels cànons de la moda o l'humor de “l'estilista” del moment. Dit d'una altra manera: hi ha qui per funcionar ha de seguir fil per randa el reguitzell (dictat) de les publicacions de moda, mentre que per altres el criteri parteix de la base de la comoditat o de la identificació amb una estètica que no necessita necessàriament l'aprovació aliena. Una vegada feta la tria, tant en uns com en altres la qualitat del “material” ha de ser l'excusa que fonamenti el perquè i el com de l’elecció. En dir “material” ens referim, lògicament, als cabells.  
Ara bé, hem de reconèixer que la dona, estèticament, gaudeix de recursos més “diversificats” que l’home, tot i que el sentit del pentinat femení s'ha banalitzat de tal manera que la informalitat campa com la cosa més trencadora. Ella, tenint com té molt afinada la visió del que li escau, sembla que li retreguin el fet de ser tan curosa amb el seu pentinat. Ell, en canvi, sembla com si la moda s'hagués conjurat perquè torni a allò de “l'os i el formós”, o a una mena de pentinat entre infantil i “clenxa costat”, tot retornant a temps passats on fins i tot et preguntaven de quin cantó s'havia de dur la clenxa.
Actualment impera un excés d'uniformitat i de “cabell pelat”, alhora que és l’època en què més clenxes es fan, molt probablement degut a la influència de figures de l'esport. A les persones els resulta insuportable no poder-se diferenciar “naturalment”, sobretot amb els cabells. Com aquell qui diu “a l'home li fan la clenxa fins i tot a ferro calent”, sembla com si l'estiguessin reduint, capil·larment parlant, a un estat més propi d'un escolanet que no pas al de qui sap decidir el que més li convé.
Que lluny queda aquella creença dels clàssics! Aleshores, quan l'home tenia o duia els cabells llargs era signe de coratge! Avui dia, en canvi, sembla que del “coratge” en tingui l'exclusivitat la dona, ja que fins i tot portant els cabells curts els sap donar una major intencionalitat psicoestètica en el gest del pentinat. A la nostra era, el concepte estètic és divers, i la tria personal comporta una llibertat d'interpretació.


La persona humana s'ha de presentar de forma diversa si vol continuar apreciant la pròpia bellesa; quan estem cansats de mirar-nos de la mateixa manera ja no solem apreciar la bonicor que puguem tenir.                                                              
Carles Muñoz Espinalt

La uniformitat pot acabar reduint les persones a un “ser o no ser”, que diria aquell; però millor reflexionar amb un “sóc o no sóc”. Aquesta pot ser, però, una altra qüestió. Ara, sempre queda el recurs de pensar en la frase:


Hi ha qui prefereix la histèria a l'anonimat.
Carles Muñoz Espinalt


Tot són visions particulars.

Xavier Pla Lluch
Perruquer psicoesteta

Logotip d'Eix Diari
DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS

 

ELECCIONS 21-D
La superació de l'actitud botiflera

XAVIER PLA LLUCH  11-12-2017

https://www.eixdiari.cat/resources/2017/eix-botifler-99470.JPG

El present article aparentment es desvia de la línia habitual, que és l'estudi de la imatge a través del pentinat. De fet, el vaig escriure al 1989 i va ser publicat pel Diari de Vilanova aquell mateix any. M'ha semblat oportú donar-lo a conèixer novament, en coincidir amb uns esdeveniments prou interessants per al futur del nostre país.

Res més fàcil de descobrir que un botifler. Reconèixer-lo demana ben poca ciència. Sobretot els qui diàriament tractem amb el públic, els ensumem gairebé amb el nas tapat. Així, quan algun català us assegura: “Catalunya no podria viure sense Espanya”, poc us calen més dades ni esperar tenir més proves. No en dubteu: ja en teniu un de fitxat i ben fitxat.

Tanmateix, per arrogància que hi posi, us resulta creïble l'afirmació que us fa? Ni pensar-hi!, un botifler, com tots els oportunistes de solemnitat, mai no està ben segur de res. En ell tot depèn del que bufa, i com tot el que depèn de la força d'un vent no és pas gaire difícil girar-lo de banda. Arribat el moment té prou galtes per fer el paper que convingui. Cap deslleialtat li crea remordiments de consciència, car considera que la moral la fabriquen els qui manen, i, dels qui manen i de llur moral, el botifler mira d'estar-hi al costat i complir-ne els preceptes. Amb aquests plantejaments, mai dels “mais” considera impura la seva ètica. Dorm repapat i tranquil.

Faig memòria i repasso un escrit de Carles M. Espinalt en què s'hi pot llegir: En la seva més modesta i primària accepció, un botifler és un galtes de qui sospiteu que sacrificarà el que calgui, per tal de poder anar amb els qui guanyen i endrapar a cor què vols, mentre aplaudeix el vencedor vingui d'on vingui.

Cal reconèixer que la figura dels botiflers ha rebaixat molt la nostra imatge col·lectiva. Els catalans resultaríem molt més atractius i distingits si, pels carrers de les nostres ciutats i viles, no s'hi veiessin tants botiflers. Amb tot, no és pas utòpic aconseguir que desapareguin, perquè en la mesura que s'enforteix la nostra identitat nacional el botifler es decantarà un altre cop en pro de l'esperit de la terra. Llavors, la majoria us afirmaran que, comptat i debatut, no hi ha pas cap dubte que ells sempre havien pensat que Catalunya a la llarga també podia ser lliure, sols que abans per prudència no ho manifestaven. Fins i tot, més d'un s'autoqualificarà de català quasi perfecte, ja que el seny no el deixa ser temerari.

Uns i altres, tots els ex-botiflers, miraran el compatriota esforçat que a les verdes i a les madures, amb tenaç persistència, ha defensat les llibertats de Catalunya com un cap calent a qui ara cal fer elogis, perquè té el sant de cara. Però interiorment, lluny d'admirar-ne la fermesa, pensarà que es tracta d'un d'aquells que passen del seny a la rauxa: un temerari que no és fàcil de comprendre.

No cal dir que si l'ex-botifler té certa cultura o ha fet un curset intensiu per posar-se al dia, us afegirà que ell, talment com va dir Ramon Muntaner, és com una mata de jonc, és a dir, s'ajup qua ve el temporal i s'aixeca ufana un cop passada la riuada. Si no esteu molt al cas, fins i tot pot fer-vos empassar que és ell, l'essència de la Pàtria! Valdrà la pena esmenar-li la plana? No caldrà, perquè entre catalans tot ens semblarà radiant, possible i perdonable quan la nostra imatge col·lectiva no es vegi embrutida per gent amb actituds botifleres, i puguem anar pel carrer repartint a tort hi ha dret:

SALUT, PATRIOTA!

Xavier Pla Lluch
Perruquer psicoesteta




















El lector escriu
EL PUNT AVUI

DILLUNS 31 D´OCTUBRE DEL 2016

 













Gener 2016







 








GRAFOEMP


Psicoestètica nº1


• La importancia del vestido en la actitudes del ser humano. Nati Muñoz-Espinalt

• Arquitectura i Poder. Josep Batalla
• El poder de la mirada y la forma de saludar. Ramiro Fernàndez

 

Psicoestètica nº2


• La arquitectura plasmada en la pintura. Josep Batalla

• Psicoestética. La imagen personal aplicada al cabello. Vicent Davó

 

Psicoestètica nº3


• La arquitectura i el poder(2). Josep Batalla i Saigí

• Gastronomía con intencionalidad Psicoestética. Josep Bullich i Gaspar
• Larga vida al largo. Nati Muñoz Espinalt

 

Psicoestètica nº4


• Recomendaciones Grafológicas para ayudar a los adolescentes a mejorar la    autoestima. M.R. Panadés
• La imagen de los nuevos científicos y pensadores. D. Ramiro Fernández
• Lujo y Arquitectura. Josep Batalla
• Afán de Actualizarse la propia imagen. Vicent Davó
• ¿Miedo al miedo? Margarita Bisart
• Interpretación psicoestética de la moda. Por Nati Muñoz Espinalt

 

Psicoestètica nº5


• Recordando al profesor Carles Muñoz Espinalt a los 20 años de su fallecimiento.    Por Jordi Norera Jansá
• La "Escuela Grafológica" de Carles Muñoz Espinalt. Maria Rosa Panadés Muñoz
• Carles Muñoz Espinalt, maestro de maestros. Nati Muñoz Espinalt
• Lujo y Arquitectura II. Josep Batalla
• La barba, un testigo de la historia. Ramiro Fernández
• La moda en la cocina. Josep Bullich
• Visión psicoestética de los peinados ornamentales en Europa. Xavier Alsina    Casals
• Afán de singularizarse con la propia imagen. Vicent Davó

 

Psicoestètica nº6


• El cabello y sus adornos.  Por Nati Muñoz Espinalt
• Lujo y Arquitectura III. Josep Batalla
• La moda en la cocina. Josep Bullich
• El éxito en la mirada. Vicent Davó
• Afán de singularizarse con la propia imagen. Vicent Davó

 

Psicoestètica nº7


• La Cocina, lugar motor del hogar I. Josep Batalla, arquitecto-psicoesteta
• Psicoestética e Indumentaria.Ramiro Fernández Alonso
• Aspectos imprescindibles en el éxito de la venta. Vicent Davó

 

Psicoestètica nº8


• ¿Todos somos grafologos?. María Rosa Panadés
• Psicoestética de la imagen humana desde la infancia. Nati Muñoz-Espinalt
• La Cocina, lugar motor del hogar (II). Josep Batalla
• La imagen personal (II). Vicent Davó
• La Joyería sigue brillando. Ramiro Fernández Alonso
• Prever Psicoestéticamente, dignifica el presente y el futuro. Margarita Bisart

 

Psicoestètica nº9


• Psicoestética Directiva - Don de Mando. Carles Muñoz Espinalt
• Cuidado con su imagen personal en la redes sociales. Ramiro Fernández Alonso
• La cocina, lugar motor del hogar(3). Josep Batalla
• Estudio Psicoestètico de los peinados asimétricos y sus connotaciones sociales.    Xavier Alsina
• Psicoestética aplicada. Vicent Davó
• Prever Psicoestéticamente dignifica el presente y el futuro (II). Margarita Bisart

 



 

GRAFOEMP
Psicoestètica
nº1


• La importancia del vestido en la actitudes del ser humano. Nati Muñoz-Espinalt


• Arquitectura i Poder. Josep Batalla

• El poder de la mirada y la forma de saludar. Ramiro Fernàndez

 




 

GRAFOEMP
Psicoestètica
nº2


• La arquitectura plasmada en la pintura. Josep Batalla


• Psicoestética. La imagen personal aplicada al cabello. Vicent Davó

 




 

GRAFOEMP
Psicoestètica
nº3


• La arquitectura i el poder(2). Josep Batalla i Saigí


• Gastronomía con intencionalidad Psicoestética. Josep Bullich i Gaspar

• Larga vida al largo. Nati Muñoz Espinalt

 



 

GRAFOEMP
Psicoestètica
nº4


• Recomendaciones Grafológicas para ayudar a los adolescentes a mejorar
   la autoestima. M.R. Penadés

• La imagen de los nuevos científicos y pensadores. D. Ramiro Fernández

• Lujo y Arquitectura. Josep Batalla

• Afán de Actualizarse la propia imagen. Vicent Davó

• ¿Miedo al miedo? Margarita Bisart

• Interpretación psicoestética de la moda. Por Nati Muñoz Espinalt

 



 

GRAFOEMP
Psicoestètica
nº5


• Recordando al profesor Carles Muñoz Espinalt a los 20 años de su fallecimiento.    Por Jordi Norera Jansá

• La "Escuela Grafológica" de Carles Muñoz Espinalt. Maria Rosa Panadés Muñoz

• Carles Muñoz Espinalt, maestro de maestros. Nati Muñoz Espinalt

• Lujo y Arquitectura II. Josep Batalla

• La barba, un testigo de la historia. Ramiro Fernández

• La moda en la cocina. Josep Bullich

• Visión psicoestética de los peinados ornamentales en Europa. Xavier Alsina    Casals

• Afán de singularizarse con la propia imagen. Vicent Davó

 



 

GRAFOEMP
Psicoestètica
nº6


• El cabello y sus adornos.  Por Nati Muñoz Espinalt

• Lujo y Arquitectura III. Josep Batalla

• La moda en la cocina. Josep Bullich

• El éxito en la mirada. Vicent Davó

• Afán de singularizarse con la propia imagen. Vicent Davó

 



 

GRAFOEMP
Psicoestètica
nº7


• La Cocina, lugar motor del hogar I. Josep Batalla, arquitecto-psicoesteta

• Psicoestética e Indumentaria. Ramiro Fernández Alonso

• Aspectos imprescindibles en el éxito de la venta. Vicent Davó

 



 

GRAFOEMP
Psicoestètica
nº8


• ¿Todos somos grafologos?. María Rosa Panadés

• Psicoestética de la imagen humana desde la infancia. Nati Muñoz-Espinalt

• La Cocina, lugar motor del hogar (II). Josep Batalla

• La imagen personal (II). Vicent Davó

• La Joyería sigue brillando. Ramiro Fernández Alonso

• Prever Psicoestéticamente, dignifica el presente y el futuro. Margarita Bisart

 



 

GRAFOEMP
Psicoestètica
nº9


• Psicoestética Directiva - Don de Mando. Carles Muñoz Espinalt

• Cuidado con su imagen personal en la redes sociales. Ramiro Fernández Alonso

• La cocina, lugar motor del hogar (3). Josep Batalla

• Estudio Psicoestético de los peinados asimétricos y sus connotaciones sociales.    Xavier Alsina

• Psicoestética aplicada. Vicent Davó

• Prever Psicoestéticamente dignifica el presente y el futuro (II). Margarita Bisart